Les trobades de les Egipcíaques volen ser un punt d'encontre entre els professionals que d'una manera o altre intervenen en el Patrimoni, alhora que un espai de debat i reflexió que permeti aportar noves idees, qüestionar els vells conceptes i facilitar l'intercanvi d'informacions, experiències i coneixements. En definitiva, una tasca interdisciplinar no jeràrquica que pretén col·laborar a l'articulació i la presa de decisions pel que fa al coneixement, estudi, conservació, restauració i difusió del Patrimoni històric material.

Contacte: info@egipciaques.info

2017

Intervenció i gestió sostenible del Patrimoni històric
Què vol dir "sostenibilitat" en aquest entorn? Bàsicament l'aplicació de criteris de menor inversió/major rendiment, que en el cas del patrimoni no s'ha de considerar només necessàriament el vessant econòmic, sinó també el de conservació del bé patrimonial, la seva preservació (en el sentit que qualsevol intervenció modifica, altera i fa perdre informació del bé intervingut), la seva lectura i la transmissió del bé i la informació que conté a les futures generacions.
Aquest concepte va molt lligat a la creativitat, no en el sentit clàssic del disseny de nous espais o àmbits, sinó la creativitat en trobar noves solucions, donar nous enfocaments als problemes quotidians, en definitiva, dur a terme una restauració sostenible
.

 
2016

BELLA PEDRA VELLA: explotació, usos i conservació en l'àmbit de la Corona d'Aragó

La pedra forma part de la nostra història i de fet, part de la història s'escriu havent-la llegit en les velles pedres que l'han transmès fins els nostres dies. Bona part de les edificacions històriques són de pedra, que va ser triada, extreta, treballada, col•locada amb la tècnica i els coneixement empírics del moment i d'una manera o altre, conservada fins avui. La nostra obligació és preservar-la per poder-hi seguir llegint les pàgines del passat i transmetre-la als nostres nets de forma que ells també hi puguin llegir, i puguin aprofundir encara més en l'anàlisi històrica. De tot això i alguna cosa més va la 10a trobada de les Egipciaques



 
Organitzat en el marc del grup de recerca consolidat “Edificis i escenaris religiosos medievals a la Corona d'Aragó”.
Ref: 2014 SGR 110.
Generalitat de Catalunya
2015 Patrimoni medieval: transformació, destrucció, restauració

Els espais medievals van ser edificats en resposta a certes necessitats litúrgiques, militars, domèstiques, de representativitat... segons els casos. El pas del temps i els nous usos de les edificacions que han sobreviscut han anat modificant aquests espais per a noves funcions sorgides de noves necessitats. Actualment, alguns d’aquests espais segueixen complint una funció propera a l’original (és el cas d’algunes esglésies o monestirs), altres han estat profundament modificats: com, perquè, per a què, etc. són qüestions que s’aborden des d’òptiques molt diferents. I què fer per a la seva restauració i conservació? Que conservar?, que eliminar?, amb quins criteris? –que de vegades semblen absents- De tot plegat se’n parlarà des de diversos punts de vista a aquestes jornades.

Organitzat en el marc del grup de recerca consolidat “Edificis i escenaris religiosos medievals a la Corona d'Aragó”.
Ref: 2014 SGR 110.
Generalitat de Catalunya

15 €

2014

Les avantguardes entre segles (XIX-XX): nous problemes, nous materials, noves solucions

Cap a la segona meitat del segle XIX la revolució industrial com a tal s’havia cabat i començava una nova era plena de descobriments i canvis vertiginosos a nivell social, polític, estilístic i material. La pèrdua de les colònies d'ultramar, la introducció de nova maquinària per a la producció fabril, la invenció de nous materials, les noves formes d'organització social, el floriment de les utopies... tot estava per fer i tot per descobrir... inclòs la guerra. En un curtíssim període de temps, des de la segona meitat del segle XIX fins la dictadura de Primo de Rivera (1925), no va quedar un sol racó del país on la vida de les persones no es veiés afectada pels nou aires de modernitat. El coneixement del patrimoni cultural d'aquesta època no es pot abordar sense una visió amplia del context que permeti entendre els condicionants humans i materials que van tenir que afrontar i superar per aconseguir arribar on es va arribar.


15 €

2013

Centres històrics: desenvolupament, valoració i intervenció

Els centres històrics formen part essencial del patrimoni de les nostres ciutats i viles i configuren un paisatge que s’integra en el territori. En molt casos, a més, adquireixen una importància econòmica significativa en la mesura que es transformen en atractiu turístic, de vegades perdent el teixit urbà que els ha vist néixer.
En els darrers anys hem assistit a una revalorització dels centre urbans que ho ha impedit una destrucció significativa de parts importants del teixit urbà en nom de la modernitat, l’esponjament o la dinamització econòmica. Paral•lelament, en poblacions de petita mida sotmeses a forta pressió turística s’ha produït una transformació del paisatge urbà substituint els acabats tradicionals per una falsa textura suposadament autèntica i rústica.
Val a dir, però, que en conjunt estem assistint a una notable millora dels centres històrics, on les administracions locals han fet esforços per conservar i potenciar aquest patrimoni arrelat al teixit social de cada comunitat.


15 €

2012

Els altres catalans: l'empremta de l'islam a Catalunya (materials, tècniques i cultura)

L'avenç de la investigació històrica al llarg dels darrers anys ens mostra que no tot era ben bé com ens havien explicat. Fins no fa tants anys es parlava de reconquesta com el procés d'expansió feudal cap al sud a costelles dels territoris sota domini musulmà. Fins no fa tant es pensava que l'Islam, a excepció de les terres de ponent i de l'Ebre, havia tingut una petjada poc profunda a Catalunya.
Però la realitat sembla ser que no va per aquí. La historiografia,
l'arqueologia, la documentació, la toponímia, la gastronomia o la cultura tradicional i popular ens diuen o ens insinuen una realitat molt més rica i complexa, i per tant apassionant: l'empremta de l'Islam a Catalunya és més gran del que alguns han volgut veure.
S'entra en un període que s'ha volgut veure com a fosc, però no és així. Estem en uns segles encara de complexa explicació però que sense ells no podrem entendre l'evolució d'aquestes terres des de l'antiguitat tardana a la plena edat mitjana. Uns segles crucials per entendre el que després seran els comtats catalans, el nostre país.

SESSIÓ ESPECIAL: El claustre de Mas del vent: un debat obert


15 €

2011

Ciència i Patrimoni: usos, abusos i necessitats

N
o sempre els estudis científics, històrics o arqueològics han estat d’utilitat per a restaurar, conservar o simplement conèixer el patrimoni. No obstant això, existeix certa fascinació per la tecnologia que dóna lloc a un imaginari d’exactitud i veritat absoluta que moltes vegades res o poc té a veure amb la realitat, sovint distorsionada per abusos dels resultats analítics, un mal disseny experimental, manca de rigor en la metodologia (de vegades induïda per una idea preconcebuda dels resultats) o una errònia interpretació de les dades.
La intenció presentar fins a quin punt la Ciència i la Tècnica poden ajudar a conèixer el Patrimoni: on es pot arribar, amb quines limitacions, amb quin grau de certitud... però alhora posar de manifest els abusos i males interpretacions que les dades suposadament científiques han induït, en ocasions, a restauracions equivocades o perjudicials. En definitiva, despertar l’esperit crític dels professionals implicats en la conservació i restauració del patrimoni en front els resultats suposadament tècnics o científics de qualsevol mena
.

 
2010


Pàtines i acabats del patrimoni arquitectònic: naturalesa, funció i conservació

Pàtina és un concepte que neix associat a l’alteració superficial dels metalls per a posteriorment ampliar-se a altres materials, inclosos els de construcció i els afloraments de roques a la natura. En les darreres dècades s’ha viscut una polèmica entre els que defensen que les pàtines són un producte natural i els que creuen que es tracta d’una aplicació intencionada. L’experiència suggereix que hi ha pàtines naturals i altres intencionadament aplicades com a protecció o uniformització cromàtica. La pàtina forma part de l’acabat dels edificis històrics i la realitat és que solen ser de les primeres víctimes de certes restauracions, en part per desconeixement, en part per la moda de la pedra vista que tant de mal està fent en el nostre patrimoni.
 
2009 Materials i projecte arquitectònic: del barroc al neoclassicisme (s. XVII-XIX)

Els estudis i restauracions del patrimoni construït en aquest país han tingut sovint tendència de centrar-se en construccions o elements d'uns períodes històrics concrets. Ningú no s’ha sorprès mai de l’arranjament d’una esglesia medieval, o d’una casa modernista; actuacions que amb més o menys encert, responen al que socialment s’entén com a Patrimoni.
Aquest mateix imaginari es mostra refractari a la possible vàlua de construccions daltres èpoques. Així, una bona part de la producció arquitectònica catalana realitzada des del segle XVI fins finals del XIX, acostuma a ser concebuda com una mena de patrimoni menor.
Més enllà de les raons que han portat a aquesta situació la realitat demostra que les aportacions de l’arquitectura d'aquest període són cabdasl per entendre l’evolució de les solucions tècniques, constructives i projectuals que portaran a la més reconeguda edilícia dels s.XIX i XX.

15 €

2008 El gòtic meridional català: cases, esglésies i palaus

El concepte de gòtic meridional acostuma a relacionar-se amb les edificacions religioses del sud de França, Catalunya i Itàlia, respecte de les catedrals de l'Île- de-France; tradicionalment considerades com uns dels màxims exponents de l'edilícia baixmedieval europea. Més o menys definit al llarg de la primera meitat del segle XX, el denominat gòtic meridional ha esdevingut un marc d'obligada referència per analitzar o estudiar bona part de l'arquitectura gòtica.
La pròpia gènesi del concepte ha estat una rèmora a l’hora d'estudiar, definir i fins i tot entendre, les originalitatsde l'arquitectura dels segles XIV i XV de l'antiga Corona d'Aragó. Una bona part dels estudis i recerques en i sobre les construccions gòtiques han posat de manifest un important grau d'originalitat arquitectònica i processos constructius diferents dels del nord. En fi, uns coneixements i una capacitat constructiva arrelada a un territori amb una tradició estructural pròpia i consolidada que usa els materials que té a l'abastl.

15 €
2007 El romànic de muntanya: materials, tècniques i colors

L'imaginari col·lectiu associa l'arquitectura medieval, especialment la de muntanya, amb la sobrietat dels seus murs de pedra, la foscor dels espais interiors, la senzillesa de les seves formes i acabats... en gran part conseqüència d'unes intervencions inspirades en el romanticisme i en l'absurda moda de recuperar una suposada autenticitat a base de descobrir les fàbriques de pedra. La realitat és força diferent i l'arquitectura medieval és plena de restes encara visibles d'uns acabats interiors i exteriors que permeten recrear-ne una imatge ben diferent.
L'anàlisi d'aquestes restes aporta una valuosa informació sobre els materials, les tècniques i els colors que les esglésies romàniques devien tenir en el moment de la seva construcció, alhora que suggereixen una arquitectura ben diferent de la que ara ens ofereixen molts dels monuments.

15 €

Contacte: info@egipciaques.info

 
Organitza:


www.fempatrimoni.cat

 

: